Aquí tienes el texto traducido al catalán con las negritas que puedes copiar y pegar en el editor de Gutenberg:

La Formació Dual Universitària (FDU) està experimentant un notable auge a Espanya. Després de més d’una dècada de desenvolupament en la Formació Professional, la dual comença a obrir-se pas a la universitat. Així ho evidencia el primer estudi que analitza la situació d’aquest model al territori nacional, que destaca el fet que una de cada tres universitats espanyoles (el 37%) ja compta amb alguna titulació dual, mentre que prop de la meitat (el 48%) té plans d’implantar-la. L’anàlisi, titulat ‘Radiografia de la Formació Dual Universitària a Espanya’, ha estat promogut per la Fundació Bertelsmann juntament amb la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles i la Universitat de Mondragón i es va presentar el passat 14 d’octubre a Madrid.

A diferència de les pràctiques curriculars, en la FDU l’empresa o entitat col·laboradora participa, juntament amb la universitat, en l’elaboració de part del pla d’estudis. La remuneració és obligatòria i el temps que l’estudiantat passa a l’empresa/entitat formant-se és major que en les pràctiques. Així, la connexió directa dels alumnes amb el món empresarial fa que aquests es trobin més capacitats per enfrontar-se als desafiaments de les transformacions socials, tecnològiques i econòmiques en el mercat laboral.

“Fins fa poc, la dual universitària era una característica pròpia del sistema universitari basc”, afirma Jon Altuna, vicerector acadèmic de Mondragon Unibertsitatea, “i estava present també de manera puntual en algunes universitats, com la Universitat de Lleida o la Universitat d’Almeria. No obstant això, observem que l’interès per aquesta modalitat formativa s’ha anat estenent recentment a conjunt de les universitats espanyoles. Davant les perspectives de major ocupabilitat i major grau de satisfacció de l’estudiantat, les universitats espanyoles comencen a mostrar un gran interès per incloure la dual en la seva oferta formativa”.

L’auge de la dual universitària a Espanya

De les 17 Comunitats Autònomes, 11 d’elles ofereixen actualment estudis universitaris duals. El País Basc és, amb diferència, el territori amb un major nombre de titulacions d’aquest tipus (30 graus i 17 màsters), degut sobretot a la aposta de Mondragon Unibertsitatea, que es consolida com la universitat amb més titulacions duals i una taxa d’ocupació dels seus alumnes del 91%[2]. Les universitats andaluses presenten igualment interès per la dualització dels seus estudis, amb més de la meitat de les universitats amb titulacions ja dualitzades. Entre elles destaca la Universitat d’Almeria (UAL), que des de fa una dècada ha anat incorporant la dual a gairebé tots els seus graus i una part dels seus màsters (19 graus i 12 màsters). El creixement també és notable a Catalunya, on la Universitat de Lleida (UdL) ha estat pionera en el desplegament de la FDU (3 graus i 2 màsters). A nivell general, a Espanya s’han dualitzat 72 graus i 51 màsters.

En opinió de Vicent Climent-Ferrando, responsable de Projectes a la Fundació Bertelsmann i coordinador de l’estudi, l’auge de la FDU a Espanya es deu a diversos factors. “El primer rau en la necessitat d’un major diàleg entre la universitat i les empreses. Tanmateix, existeix un segon factor molt més estratègic que respon a la realitat actual, altament complexa i canviant, que requereix pensar en noves professions, coneixements i tecnologies. Les universitats són cada vegada més conscients que han de ser àgils i incorporar formacions més dinàmiques que s’adaptin al context actual i per això han començat a integrar la dual com a modalitat formativa que pot donar resposta a aquests canvis”.

Per a Antonio Abril, president de la Conferència de Consells Socials de les Universitats Espanyoles, “la creixent demanda de titulacions adaptades al mercat laboral i la elevada taxa d’atur juvenil a Espanya exigeixen la implementació de títols duals a tots els nivells educatius. La dualització de les titulacions, des de la Formació Professional fins al grau i el postgrau, pot transformar positivament l’ocupabilitat i competitivitat del país. Per a la seva implementació seria necessari assegurar que les universitats disposin d’estructures de suport, tant administratives com acadèmiques, per gestionar amb èxit els programes duals”.

Les enginyeries, al capdavant de la dualització

La radiografia també evidencia que existeixen diferents graus d’implementació segons els àmbits de coneixement. El camp de l’enginyeria és el més destacat, ja que en aquest moment aglutina el 64% dels estudis duals. S’observa així una tendència cap a l’àmbit de coneixement de l’enginyeria industrial, enginyeria mecànica, enginyeria automàtica, enginyeria de l’organització industrial i enginyeria de la navegació (27%), seguida per l’àmbit de l’enginyeria informàtica i de sistemes (18%) o el de l’enginyeria elèctrica, electrònica i de les telecomunicacions (14%). En canvi, els camps de l’arquitectura, construcció, edificació, urbanisme i enginyeria civil gairebé representen el 2% dels estudis duals.

D’altra banda, a nivell internacional, s’ha constatat un augment en l’índex de l’ocupació juvenil en aquells països on la FDU té una major implantació. A Alemanya, on la formació dual és una part fonamental del sistema educatiu, tant de la Formació Professional com de la universitat, al voltant del 70% dels estudiants que completen un programa de formació dual són contractats directament per l’empresa en la qual van realitzar la seva formació. Aquests bons resultats venen acompanyats d’una reduïda taxa d’atur juvenil (de 15 a 29 anys), que el 2023 va ser del 5,5 %. A Espanya, aquest últim dada el 2023 va ser del 26,8%, tot i que la informació sobre l’efecte que la FDU pot tenir sobre l’ocupació dels joves és encara molt incipient.

Amb tot, el punt clau que destaquen els autors de la radiografia és que es requereix una major coordinació entre universitats, empreses i governs, juntament amb una regulació més flexible i incentius econòmics, entre altres, per impulsar aquesta modalitat educativa a Espanya. Més específicament, assenyalen la necessitat de crear un marc de qualitat unificat a Europa per assegurar l’excel·lència, la comparabilitat i la mobilitat internacional en la FDU.

Després de més d’una dècada de desenvolupament de la Formació Professional dual a Espanya, les dades no deixen lloc a dubtes sobre la relació directa entre la formació dual, una major ocupabilitat i satisfacció entre els estudiants. La profunditat i l’abast de les dades donen a entendre que, lluny de ser una mera modalitat formativa, la formació dual ha iniciat el camí de no retorn a la universitat espanyola.